Aprendre i ensenyar, reflexions sobre el fer i desfer a l'aula.
dilluns, de febrer 16, 2009
Espiral, l' associació de Educació i Tecnologia ha convocat el 3r premi Edublogs 09. Es poden presentar blocs fins al 3 d' abril. Les bases es troben en el bloc: Edublog09 Aquest premi pretén reconèixer els blocs en l' educació , com a eina didàctica per al desenvolupament de continguts i de motivació per a l' alumnat, i obrir una finestra al món de la blogosfera per engrescar als professionals de l' educació.
Les categòries per a presentar blocs són:
blocs de professors i professores,
blocs col·lectius de professors i professores,
blocs de centres educatius,
blocs d'aula
blocs d'assessorament, formació i associacions educatives.
En la passada edició de l'any 2008, van concórrer tres-centes cinquanta candidatures aproximadament i aquest bloc va rebre el 1r premi de bloc d' aula a la categoria de Formació Professional. Aquest any els companys d' Espiral m' han demanar participar en el jurat de selecció, tot un honor per la confianza.
El psicopedagog Juan Vaello Orts, exdirector d' un institut de Benidorm i professor de la UNED ha escrit un llibre en el que dóna una lliçó d'optimisme pedagògic i busca solucions possibles a la realitat de l' aula. Segons ell, sí que hi ha solucions màgiques.
Cómo dar classe a los que no quieren és un text fonamentat en l' educació socioemocional a on analitza els problemes actuals de l'educació i de la gestió a l' aula donant estratègies educatives a partir de la pròpia reflexió i adequació a la nostra realitat. Què fer, per què i com? són les preguntes que dóna respostes clares, concretes i educatives.
Aquí teniu una conferència realitzada en el CEP de Priego Montilla Via: Mikel Agirregabiria
Per la Xarxa i per correu electrònic m' ha arribat aquest conte: " La cenicienta que no queriacomerperdices", escrit per Nunila: conta contes amb una gran trajectòria de creació de mons de fantasia i somni i il.llustrat perMyriam:il.lustradora de món de màgia i il.lusions, una bona combinació per treure a la llum aquest maravellòs conte: La cenicienta que no queriacomerperdices. Simplement meravellós
Guanyador d' un premi Goya al millor documental, en la edició de 2009 i del premis Gaudi del cinema català. El documental explica la recerca personal que fa Albert Solé, un periodista nascut a l'exili l'any 1962, per recuperar les seves arrels, emmarcades en un doble exili.
El seu pare, Jordi Solé Tura, obligat a marxar d'Espanya per la seva militància antifranquista els anys 60, ha començat un nou exili interior, aquest cop sense possibilitat de retorn... Ara lluita contra l'Alzheimer. Aquest documental pretén recuperar els records d'unes vides atípiques en què es mesclen personatges històrics i capítols poc coneguts de la guerra freda i la lluita contra el franquisme. L'Albert viatja d'un exili a l'altre intentant recompondre la memòria de la seva família i la seva pròpia memòria.
L'origen de l'Albert és rocambolesc: té tres nacionalitats i cap es correspon amb la del seu lloc de naixement veritable. Fins que no va tenir 10 anys, no li van dir la veritat, que havia nascut a Romania, clandestinament i protegit per la xarxa del PCE a l'exili. Ningú no podia saber que allà hi havia la principal emissora antifranquista, Radio España Independiente, la Pirenaica, on Jordi Solé Tura era l'únic periodista jove. La diferent percepció de l'evolució del règim franquista que es tenia des de dins i des de fora d'Espanya no va trigar gaire a generar conflictes dins les files de la resistència.
La infantesa de l'Albert va estar marcada per la lluita contra el règim, però també per les lluites intestines entre l'aparell del PCE i els renovadors. Com a conseqüència, finalment, Jordi Solé Tura va ser expulsat del partit, juntament amb Jorge Semprún i Fernando Claudín. La família va quedar desemparada i va haver de tornar a Espanya. Els records de l'Albert són les impressions disperses d'un nen: l'empresonament del seu pare, el terror a la policia, les reunions clandestines, les detencions, les converses sobre tortures... Sempre tot relacionat amb la política.
Els diferents personatges que anirà trobant durant el documental l'ajudaran a recompondre el trencaclosques de la memòria, a donar-li forma i a entendre les circumstàncies que van marcar la seva infantesa.
La història arrenca a principis dels anys 60, quan la família es trasllada a Romania, i destaca els fets de l'any 1983, quan el PCE i el PSUC es trenquen i això posa fi als somnis d'una generació de lluitadors. El documental acaba als nostres dies, amb la lluita de Jordi Solé Tura contra la malaltia. Pel camí visitarem la clandestinitat, els darrers anys de la dictadura i la Transició espanyoles i, sobretot, la infantesa atípica del fill d'uns progenitors que van decidir ser coherents amb les seves idees.
Al documental hi participen personatges com ara Santiago Carrillo, Manuel Fraga, Miguel Núñez, Jorge Semprún, Jordi Pujol, Antoni Tàpies, Sergi Pàmies, Carmen Claudín, Jordi Borja, a més de la família de Jordi Solé Tura.
Entre les murs, (La clase) ens mostra les relacions entre un professor de llengua francesa, François i el seu alumnat adolescent. Una mirada a dins l' aula, en un institut multiracial de les afores de Paris. Pel.lícula guanyadora de la Palma d' Or en el festival de Cannes, ha estat nominada com a millor pel.lícula de parla no anglesa en l' edició dels Oscar d' aquest any. Laurent Cantent situa aquest docudrama entre els murs d' un institut, ens presenta les rutines diàries, una mirada a la realitat escolar, a nois i noies de veritat. Un professorat que comença el primer dia del nou curs amb optimisme, paciència, però també amb desànim, contemplar la implicació del professorat, la diferent manera de resoldre els conflictes amb els que es troben, el significat de l' aprendre i ensenyar, d' una manera natural, realista, dura però amb una gran intel.ligènica, bellesa i humanitat. En més de dues hores- sense ni adonar-se- temes com l' autoritat, la moral, la disciplina, la diferència, la diversitat, la confiança, la desigualtat, la identitat, la jerarquia, el poder, l' adolescència, la diversitat cultural, la família, ....passan per la pantalla i ens apropa a aquest microcosmos a on es construeix una bona part de la vida dels adolescents.
Joan Subirats en un article en El Paiscomenta: .......el gran acierto del filme es no darnosrecetas, sinosugerirnos que tenemosenfrente el gran reto de convertir esoslugares de reglas en espaciosdonde la subjetividad de los alumnospuedaexpresarse. Muros que acojanmodos de ser profesor y alumno, que consiganrecogerformasmásamplias y distintas de las actuales de hablar, de pensar, de moverse, de emocionarse, de oponerse, de transformarse, de saber. La última imagen de la película es el aula vacía, a final de curso, con las sillasdesordenadas y los pupitres en eseorden que obliga a la jerarquía y a la tensión. Una clasevacía como vacía se siente la alumna que, unosplanos antes, aborda al profesor y lemanifiestasudesesperanzaantesu total falta de aprendizaje y suvoluntad de no ser excluida. Por mucho que cambiemos las leyes y los planes de estudio, si no cambiamos la clase, si no abrimosventanas en los muros, pocos avances lograremos. Joan Subirats, es catedrático de Ciencia Política de la UAB. Més informació : Una molt bona crítica de la pel.lícula Un post en educadores 21 AngelPuente
...."L' escola ha de ser un lloc a on les criatures aprenguin a fer servir bé les noves tecnologies, a on s' ensenyi la metodologia de treball científic, a on es fomenti l' esperit crític i a on s' aprengui a cooperar i a treballar en equip".
Zygmunt Bauman és sens dubte un dels pensadors europeus amb una obra més extensa i original.Va néixer l'any 1925 a Poznan (Polònia). Va ensenyar sociologia a la Universitat de Varsòvia entre 1954 i 1968, any que va perdre, en una purga antisemita, la plaça de professor i va emigrar a Israel. D'ençà del 1971 viu a Anglaterra, on va ser professor de la Universitat de Leeds fins que es va retirar el 1990.
La seva obra se centra en temes com les classes socials, el socialisme, el pas de la modernitat a la postmodernitat, la globalització i la nova pobresa.
És autor de conceptes com modernitat líquida o amor líquid, que fan referència a l'evaporació dels vincles tradicionals i que s'han incorporat al cabal del llenguatge cultural del segle XXI.
Entre els seus darrers llibres cal destacar Els reptes de l'educació en la modernitat líquidai Temps líquids. Viure en una època d'incertesa.
Resum:
La vida líquida moderna, a diferència de la cultura de l'era de la creació de les nacions, no té «gent» per a «educar». En lloc d'això, té clients per a seduir. I, a diferència de la seva predecessora «sòlida moderna», ja no es vol esforçar per deixar -al final però com més aviat millor- de treballar. La seva tasca ara és aconseguir que la seva pròpia supervivència sigui permanent, per mitjà de distribuir temporalment tots els aspectes de la vida dels seus antics protegits, ara rebatejats com a clients.
Actualment, la població de gairebé tots els països és una col·lecció de diàspores. Els habitants de gairebé totes les ciutats d'una mida considerable són avui un conglomerat d'enclavaments ètnics, religiosos i d'estil de vida, en els quals la línia que divideix els «interns» i els «externs» és una qüestió molt renyida.
En aquest context, el canvi generacional ha canviat. Per norma, els nens entren en un món dràsticament diferent del món en què els seus pares es van formar i que van aprendre a entendre com a estàndard de la «normalitat».
Les malalties mentals tenen cada vegada més importància en la nostra societat. El nombre de persones que les pateixen ha crescut fins al punt de ser una de les tres primeres causes de baixa laboral. El 14 de desembre de 2008, �La Marató de TV3� recollirà fons per lluitar contra aquestes malalties.
Aquest és el titular de la notícia apareguda avui a ElPaís sobre El Manifest pedagògic No es Verdad, També es troba en català: No es veritat El Manifest pedagògic redactat per la xarxa de professorat IRES ( Investigació i Renovació Escolar) vol ser una veu contra els arguments distorsionats i simplistes que es fan sobre la situació de l' educació al nostre país, amb una gran repercusió mediàtica.
El Manifest Pedagògic està recollint signatures per la xarxa per tal de presentar una altra mirada a la realitat del sistema educatiu. Algunes idees interessants que aporta el document:
"La cultura escolar dominant es basa en la transmissió directa de continguts innconexes i a vegades desfasats i irrellevants, en l' aprenentatge mecànic i repetitiu, en l' avaluació selectiva i sancionadora i en la prologanció de la jornada escolar amb abundants deures" No és cert que la inmigració i la diversitat augmenta el fracàs escolar. L' escola fracassa, no perquè s´ensenyin pocs continguts, baixin els nivells d' exigència, l'alumnat sigui pitjor que el d' abans i hagi molta pedagogia i poc ensenyament. Al contrari: fracassa perquè el model educatiu predominant tradicional està obsolet.
Podeu llegir la notícia a: http://www.elpais.com/articulo/educacion/escuela/fracasa/obsoleta/elpepusocedu/20081110elpepiedu_2/Tes
Una interessant iniciativa per recollir signatures davant de l' allau de notícies que donen una imatge distorsionada e irreal del que està passant a l' educació en el nostre país. Segons diu el manifest: "No és cert que tot vagi malament i s' està generalitzant la creença de que no s' ensenyen prou continguts, de que els nivells d' exigència són baixos i que l' alumnat -nois i noies són pitjors que abans i que el que hi ha és molta pedagogia".
Tinc el blog molt abandonat, però amb tot això continuo reben visites de bloguers, són coses de la blogosfera. Aquest curs no tinc docència directa amb l' alumnat, cosa que a vegades trobo a faltar, aquesta agitació de començament de curs, de la vida dels centres, de les aules, de l' alumnat nou, dels nous proposits, nous reptes educatius i professionals. Però bé estic fent un projecte personal que també m' entusiasme de bona manera, una llicència d' estudis concedida pel Departament d' Educació per a fer recerca. El tema sobre el treballarè és " Recerca i aplicació d' estrategies educatives per a millorar la dinàmica relacional a l' aula i prevenir la violència escolar". Un projecte engrescador que em mantindrà força ocupada que permet analitzar la realitat educativa des d' una altra vessant.
Aquest post està dedicat a l' alumnat de Farmàcia del curs passat, que molts esteu fent les pràctiques en l' empresa. Us veig darrera el taulell de la botica, aprenent, observant, remenant, aplicant algunes de les coses que el professorat us em volgut transmetre. Us desitjo molts éxits en aquesta nova etapa, i deixeu algun comentari algun dia que us passeu per aquí, aquest blog sempre tindrà una bocinet de vosaltres. TOT POT TENIR UN ALTRE PUNT DE VISTA, com el dibuix de Tipika
El 25 de juny es va realitzar la II Jornada de la família professional de sanitat.
El programa va ser molt ampli, hi havia un bon grapat d' experiències a presentar: En el web de la família professional de sanitat estan els PDF de les comunicacions presentades
