dilluns, de febrer 16, 2009


Espiral
, l' associació de Educació i Tecnologia ha convocat el 3r premi Edublogs 09.
Es poden presentar blocs fins al 3 d' abril.
Les bases es troben en el bloc: Edublog09
Aquest premi pretén reconèixer els blocs en l' educació , com a eina didàctica per al desenvolupament de continguts i de motivació per a l' alumnat, i obrir una finestra al món de la blogosfera per engrescar als professionals de l' educació.

Les categòries per a presentar blocs són:

  • blocs de professors i professores,

  • blocs col·lectius de professors i professores,

  • blocs de centres educatius,

  • blocs d'aula

  • blocs d'assessorament, formació i associacions educatives.

En la passada edició de l'any 2008, van concórrer tres-centes cinquanta candidatures aproximadament i aquest bloc va rebre el 1r premi de bloc d' aula a la categoria de Formació Professional. Aquest any els companys d' Espiral m' han demanar participar en el jurat de selecció, tot un honor per la confianza.


diumenge, de febrer 15, 2009

COM DONAR CLASSE ALS QUE NO VOLEN

El psicopedagog Juan Vaello Orts, exdirector d' un institut de Benidorm i professor de la UNED
ha escrit un llibre en el que dóna una lliçó d'optimisme pedagògic i busca solucions possibles a la realitat de l' aula. Segons ell, sí que hi ha solucions màgiques.

Cómo dar classe a los que no quieren és un text fonamentat en l' educació socioemocional a on analitza els problemes actuals de l'educació i de la gestió a l' aula donant estratègies educatives a partir de la pròpia reflexió i adequació a la nostra realitat.
Què fer, per què i com? són les preguntes que dóna respostes clares, concretes i educatives.

Aquí teniu una conferència realitzada en el CEP de Priego Montilla
Via: Mikel Agirregabiria

dijous, de febrer 12, 2009

La Cenicienta que no queria comer perdices

Per la Xarxa i per correu electrònic m' ha arribat aquest conte: " La cenicienta que no queria comer perdices", escrit per Nunila: conta contes amb una gran trajectòria de creació de mons de fantasia i somni i il.llustrat per Myriam:il.lustradora de món de màgia i il.lusions, una bona combinació per treure a la llum aquest maravellòs conte: La cenicienta que no queria comer perdices. Simplement meravellós


dimarts, de febrer 03, 2009

Bucarest, la memòria perduda


El director de "Bucarest, la mèmòria perduda", Albert Solé, busca els records que ha perdut el seu pare, Jordi Solé Tura, malalt d'Alzheimer.

Guanyador d' un premi Goya al millor documental, en la edició de 2009 i del premis Gaudi del cinema català. El documental explica la recerca personal que fa Albert Solé, un periodista nascut a l'exili l'any 1962, per recuperar les seves arrels, emmarcades en un doble exili.

El seu pare, Jordi Solé Tura, obligat a marxar d'Espanya per la seva militància antifranquista els anys 60, ha començat un nou exili interior, aquest cop sense possibilitat de retorn... Ara lluita contra l'Alzheimer. Aquest documental pretén recuperar els records d'unes vides atípiques en què es mesclen personatges històrics i capítols poc coneguts de la guerra freda i la lluita contra el franquisme. L'Albert viatja d'un exili a l'altre intentant recompondre la memòria de la seva família i la seva pròpia memòria.

L'origen de l'Albert és rocambolesc: té tres nacionalitats i cap es correspon amb la del seu lloc de naixement veritable. Fins que no va tenir 10 anys, no li van dir la veritat, que havia nascut a Romania, clandestinament i protegit per la xarxa del PCE a l'exili. Ningú no podia saber que allà hi havia la principal emissora antifranquista, Radio España Independiente, la Pirenaica, on Jordi Solé Tura era l'únic periodista jove. La diferent percepció de l'evolució del règim franquista que es tenia des de dins i des de fora d'Espanya no va trigar gaire a generar conflictes dins les files de la resistència.

La infantesa de l'Albert va estar marcada per la lluita contra el règim, però també per les lluites intestines entre l'aparell del PCE i els renovadors. Com a conseqüència, finalment, Jordi Solé Tura va ser expulsat del partit, juntament amb Jorge Semprún i Fernando Claudín. La família va quedar desemparada i va haver de tornar a Espanya. Els records de l'Albert són les impressions disperses d'un nen: l'empresonament del seu pare, el terror a la policia, les reunions clandestines, les detencions, les converses sobre tortures... Sempre tot relacionat amb la política.

Els diferents personatges que anirà trobant durant el documental l'ajudaran a recompondre el trencaclosques de la memòria, a donar-li forma i a entendre les circumstàncies que van marcar la seva infantesa.

La història arrenca a principis dels anys 60, quan la família es trasllada a Romania, i destaca els fets de l'any 1983, quan el PCE i el PSUC es trenquen i això posa fi als somnis d'una generació de lluitadors. El documental acaba als nostres dies, amb la lluita de Jordi Solé Tura contra la malaltia. Pel camí visitarem la clandestinitat, els darrers anys de la dictadura i la Transició espanyoles i, sobretot, la infantesa atípica del fill d'uns progenitors que van decidir ser coherents amb les seves idees.

Al documental hi participen personatges com ara Santiago Carrillo, Manuel Fraga, Miguel Núñez, Jorge Semprún, Jordi Pujol, Antoni Tàpies, Sergi Pàmies, Carmen Claudín, Jordi Borja, a més de la família de Jordi Solé Tura.

Gràcies Edu3cat



Edu3.cat