dimarts, de desembre 15, 2009

Ken Robinson

Sir Ken Robinson, presenta en Agora Talentia, I Foro Mundial del Talento en la Era del Conocimiento en Pamplona la seva visió sobre la creativitat...

....
"Paul McCartney odiaba la música cuando iba a la escuela. El mismo rechazo sintió el guitarrista de los míticos Beatles, George Harrison. Y a Elvis Presley le negaron la entrada al club de canto de su colegio. Estos tres ejemplos fueron utilizados ayer por el gurú mundial de la creatividad, Sir Ken Robinson, para cuestionar el sistema educativo. " Pasaron por la escuela y nadie detectó que tenían talento para la música.
Aquest és un dels exemples que il.lustren la seva particular visió del sistema educatiu. Notícia a Diari de Navarra
Declaració de Navarra



dimarts, d’octubre 27, 2009

Reflexió sobre l' autoritat dels docents.

Docentes, autoridad moral y autoritarismo

Article d'0pinió del El País: 26.10.09

No cabe duda, en nuestras escuelas hay problemas que exigen políticas decididas, transparentes y serias para mejorar algunas dificultades sociales que terminan afectando la calidad del sistema en su conjunto. Los indicadores negativos (véase la baja puntuación que obtienen nuestros escolares en el Programme for Indicators of Student Achievement, PISA en sus siglas en inglés) y la hasta ahora ineficacia para rectificar esos déficit, exigen poner ya manos a la obra.

La educación es un proceso complejo y el aprendizaje una actividad y un logro difícil, que requiere condiciones previas que quizás son determinantes. No se aprende todo lo que se enseña, ni sólo lo que se enseña. Aprender es, en gran parte, un acto voluntario que exige al estudiante grandes dosis de esfuerzo y motivación, al tiempo que puede ser un sencillo acto de mejora de capacidades y competencias cuando las actividades que producen aprendizaje se realizan en un contexto grato y estimulante, en el cual la tarea se percibe como atractivo reto porque se visualizan las interesantes consecuencias del éxito.

Pero para aprender, en cualquiera de sus versiones, hace falta una convivencia tranquila y positiva que provoque un estado emocional de confianza, respeto y afecto positivo entre estudiantes y profesores, así como la percepción de que aula y centro son escenarios seguros y dignos de confianza. Así, la buena convivencia soporta y alimenta el aprendizaje y éste, percibido como éxito y gratificación, vierte sus positivos efectos a la convivencia. Convengamos, pues, que la buena convivencia y la excelencia en el proceso de aprendizaje son los dos motores de la calidad de la educación. Pero nada de ello se relaciona con poner al profesor cuarenta centímetros por encima de sus alumnos, ni con militarizar a los escolares, haciendo que se pongan firmes y en pie cuando entra.

Es cierto, niveles superiores de autoridad docente son exigibles, pero niveles de autoridad moral, no de autoritarismo ni de militarismo. La autoridad moral emana de la personalidad social en atribución de los que están en contacto directo con ella. La autoridad moral del docente debería no discutirse por ser, en cada momento, la mejor opción en el interior de la tarea común de enseñar y aprender. La autoridad moral -no el autoritarismo- se consigue logrando que los docentes se perciban como ciudadanos profesionalmente valorados, queridos y bien pagados, trabajando en escuelas bien equipadas, que disponen de los recursos, humanos y materiales. Haciendo que las ratios profesor-alumno sean más pequeñas, flexibles y adecuadas a la tarea concreta; los especialistas en inglés dominen ese idioma y ofrezcan modelos idóneos e interesantes sobre cómo se habla, lee y escribe; los profesores de ciencias dominen adecuadamente sus materias para que sus alumnos los reconozcan como autoridad científica; los profesores de lengua y literatura dominen a la perfección el español y transmitan pasión por el arte de leer y escribir; los profesores de educación física orienten hábitos de salud corporal y estimulen el sano deseo de competencia deportiva; la orientación escolar sea una herramienta al servicio de la detección preventiva de dificultades personales y grupales, con recursos para detener los problemas a tiempo. La autoridad moral del docente nace en su competencia para expresar su dominio de aquello en lo que tiene que hacer que el alumno progrese.

Todo ello requiere esfuerzo. Esfuerzo de los docentes para desempeñar su rol con seguridad, creatividad y coherencia, convirtiendo su desempeño profesional en actos de autoridad moral y modelo de ciudadanía. Esfuerzo de los escolares para aceptar la disciplina del estudio y la convivencia democrática. Esfuerzo de las familias para confiar y respetar la escuela, acudiendo a ella con talante colaborador y la satisfacción de saber que sus hijos están en buenas manos. El docente es ya una autoridad social (artículo 550 del Código Penal), ahora hace falta que familias, sociedad y escolares entiendan que dicha autoridad está ahí para hacer crecer y aprender a los escolares, y no para rendirles genuflexiones u otros símbolos retrógrados.

La llamada conflictividad -desde el fracaso académico y la disruptividad hasta el bullying y el cyberbullying- no es irresoluble, ni exige formulas militares retrógradas; requiere que la sociedad otorgue al docente las condiciones que le permitirán presentarse ante sus estudiantes con verdadera autoridad moral, producto del desempeño de sus tareas profesionales: la tarea de enseñar de forma idónea y correcta, y la de gestionar, de forma segura y equilibrada, las relaciones interpersonales que exige la convivencia escolar.

Nuestro sistema educativo tiene una debilidad importante en la función directiva y en la gestión de la vida social en aulas y centros. Es el momento de que ese pacto de Estado que se pide desde los partidos políticos asuma que la calidad pasa por disponer de una comunidad de docentes que se perciba a sí misma con un alto nivel de dominio y competencia en su desempeño profesional. Los docentes no pueden sentirse víctimas de sus estudiantes ni convertir a sus estudiantes en soldados que responden marcialmente; los docentes deberían ser la encarnación misma del espíritu de ciudadanía y autoridad moral, producto de la confianza que en ellos depositan la sociedad, las familias y el alumnado.

Rosario Ortega es catedrática de Psicología de la Universidad de Córdoba.

Per saber més:
IV Congreso Regional de Educación de Cantabria. Competencias Básicas.

dijous, d’octubre 15, 2009

Internet i l' educació dels fills

Manuel Castells ens planteja "Como educar a los hijos en la Tecnologia", conferència-entrevista realitzada en el Citilab



Es pot veure l' entrevista complerta aquí

dilluns, d’octubre 05, 2009

Entrevista a Teresa Forcades, monja activista

CAMPANES PER LA GRIP A


TERESA FORCADES, doctora en Salut Pública, reflexiona, aporta dades científiques sobre la grip nova i enumera les irregularitats relacionades. i fa una proposta al respecte.

Explica les conseqüènces de la declaració de PANDEMIA, les implicacions polítiques i fa una proposta:

  • Mantenir la calma, prendre precaucions de sentit comú per evitar el contagi i NO DEIXAR-SE VACUNAR.
  • Activar els mecanismes legals i de participació ciutadana necessaris per assegurar que no es podrà forçar ningú a ser vacunat en contra de la seva voluntat, i que els qui decideixin lliurement vacunar-se no seran privats del dret a demanar responsabilitat ni del dret a se compensats econòmicament en cas que la vacuna els casui una malaltia greu o mort.
No us perdeu i malgrat ser una mica llarg, no és una pèrdua de temps.
Per saber més: Los grandes crimenes de las empresas farmaceúticas

CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.

dijous, d’octubre 01, 2009

FÀRMACS I GENS



Eduard Punset entrevista a Manel Esteller, metge i investigador en epigenètica, una nova disciplina que busca fàrmacs més específics i adequats a cada persona.

Com és el procés de creacció d'un fàrmac?

Transcripció de l' entrevista

Estimulant el cervell podem canviar comportaments ?


El programa SINGULARS del canal 33 fa una entrevista al neuròleg Alvaro Pascual-Leone, catedràtic de Neurologia de l'Escola Mèdica de Harvard i director del Centre per a l'Estímul no invasor del Cervell de Boston.
L'investigador valencià és impulsor de la tècnica d'estimulació magnètica transcranial, capaç de canviar comportaments.
És la realitat la que veiem amb els ulls, o bé és la que veiem amb el cervell? Què ens fa ser el que som?





Per a saber més:
Entrevista feta per Eduard Punset al programa Redes

divendres, de setembre 18, 2009

Web 2.0.

En el blog de Berta, he descobert una presentació sobre un curs Web 2.0, és genial.
Motivadora , estimulant, creativa, clara amb una música estupenda.

Curso Web 2.0 2009-2010 on PhotoPeach, feta per Antonio González García,
En el meu institut, aquest curs iniciem una formació interna sobre les TAC, crec que aquesta presentació és ideal.

dimarts, de setembre 01, 2009


Diabetis a l' oficina de farmàcia és una Webquest dissenyada per Silvia Suarez per al cicle formatiu de grau mitjà de Farmàcia i Parafarmàcia, el mòdul de dispensació de productes farmacèutics.
Gràcies a la comunitat catalana de Webquest

Sant Tornem-hi


Avui 1 de setembre, tornem a l' institut, s' han acabat les vacances i preparem el nou curs.
Aquest any a l' institut s' inicia un projecte de formació en TIC, un assessorament per al professorat.

Hi ha professorat que vol aprendre a utilitzar les TIC a l' aula, benvinguts a aquest món virtual, no sempre resulta fàcil decidir quines eines web 2.0. utilitzar.

Sinó mireu el que passa sovint......

dimarts, de juny 02, 2009

Escola d' estiu Espiral


L'associació Espiral, Educació i Tecnologia organitza novament la seva Escola d' estiu.
" En aquesta cinquena edició el nostre objectiu i repte és continuar amb la millora de la qualitat de la nostra oferta formativa i apropar-nos a les noves eines de la web 2.0, els nous recursos educatius en línia i avançar-nos a les tendències dins del món de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) per tal que esdevinguin Tecnologies per a l'Aprenentatge Col·laboratiu (TAC).
Més informació: http://www.ciberespiral.org/eee09/inici.htm

dilluns, de maig 18, 2009

Ens ha deixat Benedetti


Ens ha deixat Mario Benedetti, poeta de l' amor i del compromís.

Adéusiau poeta, una vida de lluita contra l' adversitat i defensant l' alegria.

Aquest és un dels meus preferits:

Primero que todo me gusta la gente que vibra,
Que no hay que empujarla, que no hay que decirle
Que haga las cosas, sino que sabe lo que
hay que hacer y lo hace.

Me gusta la gente con capacidad para medir las
consecuencias de sus acciones, la gente que no
deja las soluciones al azar.

Me gusta la gente justa con su gente y consigo
misma, pero que no pierde de vista que somos
humanos y nos podemos equivocar.

Me gusta la gente que piensa que el trabajo en
equipo entre amigos produce más que los
caóticos esfuerzos individuales.

Me gusta la gente que sabe la importancia de la
Alegría.

Me gusta la gente sincera y franca , capaz de
oponerse con argumentos serenos y razonables a
las decisiones de un jefe.

Me gusta la gente de criterio, la que no traga
entero, la que no se avergüenza de reconocer que
no sabe algo o que se equivocó.

Me gusta la gente que, al aceptar sus errores, se
esfuerza genuinamente por no volver a
cometerlos.

Me gusta la gente capaz de criticarme
constructivamente y de frente, a estos les llamo
mis amigos.

Me gusta la gente fiel y persistente, que no
desfallece cuando de alcanzar los objetivos e ideas
se trata.

Me gusta la gente que trabaja por resultados.
Con gente como esa, me comprometo a lo que
sea, ya que con haber tenido esa gente a mi lado
Me doy por bien retribuido.


Mario Benedetti

diumenge, de maig 17, 2009

On és la creativitat a l' escola?


Aquest video fa temps que corra per la xarxa, ara m'ha arribat a través del blog El bosc del Turó i crec que mereix difondre' l.
Algú a la xarxa, l' ha subtítol.lat i comenta que podria estar a l' entrada de les escoles per no perdre aquestes reflexions que ens aporta.

SIMPLEMENT GENIAL !!!


És una conferència de Ken Robinson, expert en creativitat educativa, parla en TED (tecnology, Entertainment, Design), una trobada anual dels experts en el món de la creativitat i les idees.
Aquesta conferència planteja amb humor i irònia com l' educació que es dóna avui dia a les escoles mata la creativitat i proposa com des de l' escola, de la etapa infantil es pot desenvolupar i consolidar.
"La creatividad es tan valiosa en la educación como la alfabetización".

BLOGS GUANYADORS DEL III PREMI ESPIRAL EDUBLOGS 09



El creixement dels blogs a l' educació és un fenòmen social per estudiar, una mostra d' això, ha estat la quantitat de blogs presentats als III premis Espiral Edublogs 09, més de 600.
La Qualitat d' aquests, la innovació de les propostes educatives presentades, són un reflex de la blogosfera educativa del nostre país. No deixo de visitar-los. Aqui teniu els premiats, però tots els presentats també es mereixen premi, premi a l'esforç, al treball, a la il.lusió, a l' innovació....


Els blogs guanyadors del III Premi Espiral edublogs 09 són:

Blogs de Profesor@s

Educación Tecnológica

El Fil de les Clàssiques

Repàs de Bilogia i Geologia

Blogs de Aula - Infantil

Cole de la Fantasia

Berbatik

La clase de las luciérnagas

Blogs de Aula - Primaria

Aula nuestra

Cursos 5 y 6 Arbre Blanc

Blogmaníacos

Blogs de Aula - Secundaria

Palabras para ti

Meeting Point

Matemáticas

Blogs de Aula - Bachillerato

Clàssics a la romana

Historia a por todas

Fuentesdeciencia’s Weblog


Blogs de Aula - Formación de Personas Adultas

En Xarxa!

Nuestra clase y otras cosas

A la catalana! El blog de català!

Blogs de Aula - Universidad

Our Virtual English Classroom

ESL BLOGGERS

Our Advanced English Blog

Blogs de Aula - FP y Ciclos Formativos

Ciclo superior de mantemento industrial

Producindo planta

Blogs Colectivos

Departamento de Orientación

Guadalquivir y Asunción

Ull sportiu

Blogs de Centro

CEIP Salvat Papasseit de St. Coloma/Cuc-Ràdio

IES Sabadell (promoció 07)

Bibliocabe

Blogs de Asesoramiento, Formación y Asociaciones

Sant Feliu On Line

Arca Blava Mataró

REDETIC

Premios Planetalector.com

  • Premio Planetalector al mejor blog de fomento de la lectura en Educación Infantil: La Lectoescritura
  • Premio Planetalector al mejor blog de fomento de la lectura en Educación Primaria: Ars Legendi
  • Premio Planetalector al mejor blog de fomento de la lectura en Educación Secundaria: Somos
  • Premio Planetalector al mejor blog de fomento de la lectura en Bachillerato: Tictiza

dimarts, d’abril 28, 2009

Xarxes socials, una revolució social?


El diumenge, 19 d' abril, el programa 30 minuts de TV3 va fer un reportatge al fenòmen de les xarxes socials.
Aquí podeu mirar el video, podem parlar d' una nova revolució social? o només es tracta d' una moda passatgera.
Que n' opineu?

http://www.tv3.cat/videos/1169719

dimecres, d’abril 08, 2009

GOLDEN5, un projecte educatiu per a fer brillar l' alumnat


A través del blog de Berta he descobert el projecte Golden5,
Golden " que vol dir brillar" és un projecte educatiu europeo entre 5 països: Espanya, Noruega, Belgica, Italia, Polònia per donar estratègies educatives al professorat sobre 5 àrees bàsiques que són:



A Espanya, la coordinadora del projecte és Maria Jose Lera, catedràtica de psicologia evolutiva y de la educación de la Universidad de Sevilla.


En aquest enllaç podeu escoltar la seva presentació sobre el projecte en el Seminari de la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo.


El problema de rendiment acadèmic, de motivació de l' alumnat, de disciplina són problemes actuals que tenen tots els països, especialment a la secundaria, a on també es donen canvis evolutius com és l' adolescència. Aquests canvis es donen en un context social que és l' escola , en un entorn que és el grup i davant la influència dels iguals.


La influència del grup en el comportament de l' alumnat, el tipus de vincles que s'estableixen en les relacions, i algunes teories com el balance cognitiu i l' efecte audiència són la base que substenta el Programa Golden5.


Aquí teniu els apunts de la formació que Maria Jose va donar en el Berrizegune de Durango als responsables de convivència.
Via Berta

EARTCASTa través de Internet, del dia de la Terra



Web 2.0 Write

L' Acadèmia de Webcasting organitza la 1ª Marató de ràdio a Internet, el 22 d' abril de 2009, Dia de la Terra durant 24 hores de ràdiodifusió per internet.
Pendre consciència dels recursos naturals dela terra, de l' educació ambiental i de ser ciutadans conscients i responsables són els objectius
d' aquesta Marató.

Per participar en aquesta 1ª marató de ràdio per intenet, Transmitierra09 en directe o en diferit a través de
Puentes al mundo el dia 22 d' abril de 2009

Si es vol participar només cal tenir un compte a Skype i reservar lloc a
http://earthbridges.wikiespace.com/Puentes+Al+mundo

Us esperem el DIA DE LA TERRA, 22 abril de 2009


dimarts, de març 10, 2009

La igualtat entre dones i homes, un somni imposible?



El de març, Dia internacional de les dones, una data per recordar que encara no hem aconseguit la plena igualtat de génere.
Aquest video " Un somni imposible" ens mostra el dia a dia de les relacions entre homes i dones.
La igualtat real entre les dones i els homes és un somni?
Des de aquí volem reivindicar que volem contribuir que aquest somni es faci realitat.




Gràcies a Ampa del CEIP Tierno Galbán

dilluns, de febrer 16, 2009


Espiral
, l' associació de Educació i Tecnologia ha convocat el 3r premi Edublogs 09.
Es poden presentar blocs fins al 3 d' abril.
Les bases es troben en el bloc: Edublog09
Aquest premi pretén reconèixer els blocs en l' educació , com a eina didàctica per al desenvolupament de continguts i de motivació per a l' alumnat, i obrir una finestra al món de la blogosfera per engrescar als professionals de l' educació.

Les categòries per a presentar blocs són:

  • blocs de professors i professores,

  • blocs col·lectius de professors i professores,

  • blocs de centres educatius,

  • blocs d'aula

  • blocs d'assessorament, formació i associacions educatives.

En la passada edició de l'any 2008, van concórrer tres-centes cinquanta candidatures aproximadament i aquest bloc va rebre el 1r premi de bloc d' aula a la categoria de Formació Professional. Aquest any els companys d' Espiral m' han demanar participar en el jurat de selecció, tot un honor per la confianza.


diumenge, de febrer 15, 2009

COM DONAR CLASSE ALS QUE NO VOLEN

El psicopedagog Juan Vaello Orts, exdirector d' un institut de Benidorm i professor de la UNED
ha escrit un llibre en el que dóna una lliçó d'optimisme pedagògic i busca solucions possibles a la realitat de l' aula. Segons ell, sí que hi ha solucions màgiques.

Cómo dar classe a los que no quieren és un text fonamentat en l' educació socioemocional a on analitza els problemes actuals de l'educació i de la gestió a l' aula donant estratègies educatives a partir de la pròpia reflexió i adequació a la nostra realitat.
Què fer, per què i com? són les preguntes que dóna respostes clares, concretes i educatives.

Aquí teniu una conferència realitzada en el CEP de Priego Montilla
Via: Mikel Agirregabiria

dijous, de febrer 12, 2009

La Cenicienta que no queria comer perdices

Per la Xarxa i per correu electrònic m' ha arribat aquest conte: " La cenicienta que no queria comer perdices", escrit per Nunila: conta contes amb una gran trajectòria de creació de mons de fantasia i somni i il.llustrat per Myriam:il.lustradora de món de màgia i il.lusions, una bona combinació per treure a la llum aquest maravellòs conte: La cenicienta que no queria comer perdices. Simplement meravellós


dimarts, de febrer 03, 2009

Bucarest, la memòria perduda


El director de "Bucarest, la mèmòria perduda", Albert Solé, busca els records que ha perdut el seu pare, Jordi Solé Tura, malalt d'Alzheimer.

Guanyador d' un premi Goya al millor documental, en la edició de 2009 i del premis Gaudi del cinema català. El documental explica la recerca personal que fa Albert Solé, un periodista nascut a l'exili l'any 1962, per recuperar les seves arrels, emmarcades en un doble exili.

El seu pare, Jordi Solé Tura, obligat a marxar d'Espanya per la seva militància antifranquista els anys 60, ha començat un nou exili interior, aquest cop sense possibilitat de retorn... Ara lluita contra l'Alzheimer. Aquest documental pretén recuperar els records d'unes vides atípiques en què es mesclen personatges històrics i capítols poc coneguts de la guerra freda i la lluita contra el franquisme. L'Albert viatja d'un exili a l'altre intentant recompondre la memòria de la seva família i la seva pròpia memòria.

L'origen de l'Albert és rocambolesc: té tres nacionalitats i cap es correspon amb la del seu lloc de naixement veritable. Fins que no va tenir 10 anys, no li van dir la veritat, que havia nascut a Romania, clandestinament i protegit per la xarxa del PCE a l'exili. Ningú no podia saber que allà hi havia la principal emissora antifranquista, Radio España Independiente, la Pirenaica, on Jordi Solé Tura era l'únic periodista jove. La diferent percepció de l'evolució del règim franquista que es tenia des de dins i des de fora d'Espanya no va trigar gaire a generar conflictes dins les files de la resistència.

La infantesa de l'Albert va estar marcada per la lluita contra el règim, però també per les lluites intestines entre l'aparell del PCE i els renovadors. Com a conseqüència, finalment, Jordi Solé Tura va ser expulsat del partit, juntament amb Jorge Semprún i Fernando Claudín. La família va quedar desemparada i va haver de tornar a Espanya. Els records de l'Albert són les impressions disperses d'un nen: l'empresonament del seu pare, el terror a la policia, les reunions clandestines, les detencions, les converses sobre tortures... Sempre tot relacionat amb la política.

Els diferents personatges que anirà trobant durant el documental l'ajudaran a recompondre el trencaclosques de la memòria, a donar-li forma i a entendre les circumstàncies que van marcar la seva infantesa.

La història arrenca a principis dels anys 60, quan la família es trasllada a Romania, i destaca els fets de l'any 1983, quan el PCE i el PSUC es trenquen i això posa fi als somnis d'una generació de lluitadors. El documental acaba als nostres dies, amb la lluita de Jordi Solé Tura contra la malaltia. Pel camí visitarem la clandestinitat, els darrers anys de la dictadura i la Transició espanyoles i, sobretot, la infantesa atípica del fill d'uns progenitors que van decidir ser coherents amb les seves idees.

Al documental hi participen personatges com ara Santiago Carrillo, Manuel Fraga, Miguel Núñez, Jorge Semprún, Jordi Pujol, Antoni Tàpies, Sergi Pàmies, Carmen Claudín, Jordi Borja, a més de la família de Jordi Solé Tura.

Gràcies Edu3cat



Edu3.cat

divendres, de gener 23, 2009

" LA CLASE", una mirada indiscreta a l' escola.


Entre les murs, (La clase) ens mostra les relacions entre un professor de llengua francesa, François i el seu alumnat adolescent.
Una mirada a dins l' aula, en un institut multiracial de les afores de Paris. Pel.lícula guanyadora de la Palma d' Or en el festival de Cannes, ha estat nominada com a millor pel.lícula de parla no anglesa en l' edició dels Oscar d' aquest any.
Laurent Cantent situa aquest docudrama entre els murs d' un institut, ens presenta les rutines diàries, una mirada a la realitat escolar, a nois i noies de veritat.
Un professorat que comença el primer dia del nou curs amb optimisme, paciència, però també amb desànim, contemplar la implicació del professorat, la diferent manera de resoldre els conflictes amb els que es troben, el significat de l' aprendre i ensenyar, d' una manera natural, realista, dura però amb una gran intel.ligènica, bellesa i humanitat.
En més de dues hores- sense ni adonar-se- temes com l' autoritat, la moral, la disciplina, la diferència, la diversitat, la confiança, la desigualtat, la identitat, la jerarquia, el poder, l' adolescència, la diversitat cultural, la família, ....passan per la pantalla i ens apropa a aquest microcosmos a on es construeix una bona part de la vida dels adolescents.

Joan Subirats en un article en El Pais comenta:
.......el gran acierto del filme es no darnos recetas, sino sugerirnos que tenemos enfrente el gran reto de convertir esos lugares de reglas en espacios donde la subjetividad de los alumnos pueda expresarse. Muros que acojan modos de ser profesor y alumno, que consigan recoger formas más amplias y distintas de las actuales de hablar, de pensar, de moverse, de emocionarse, de oponerse, de transformarse, de saber. La última imagen de la película es el aula vacía, a final de curso, con las sillas desordenadas y los pupitres en ese orden que obliga a la jerarquía y a la tensión. Una clase vacía como vacía se siente la alumna que, unos planos antes, aborda al profesor y le manifiesta su desesperanza ante su total falta de aprendizaje y su voluntad de no ser excluida. Por mucho que cambiemos las leyes y los planes de estudio, si no cambiamos la clase, si no abrimos ventanas en los muros, pocos avances lograremos.

Joan Subirats,
es catedrático de Ciencia Política de la UAB.
Més informació :
Una molt bona crítica de la pel.lícula
Un post en educadores 21
Angel Puente



diumenge, de gener 18, 2009

La teoria ninja sobre " la crisis"


Aquests darreres dies no es parlar d' un altre cosa, el fenòmen, Leopoldo Abadia, professor d' IESE jubilat s' ha convertit en un gurú mediàtic gràcies a explicar em paraules senzilles allò tant complicat que és els efectes de la crisis financiera en l' economia mundial. Tot una lliçó de pedagogia del perquè ha passat el que ha passat... Una persona divertida, genial, planera, entendora, clara....

divendres, de gener 09, 2009

" L' escola no ensenya , internet ho fa millor"

" La funció de l' escola no és ensenyar"aquestes polèmiques paraules són del pedagog italià Francesco Tonucci, internet ho fa millor.
  • ...."L' escola ha de ser un lloc a on les criatures aprenguin a fer servir bé les noves tecnologies, a on s' ensenyi la metodologia de treball científic, a on es fomenti l' esperit crític i a on s' aprengui a cooperar i a treballar en equip".
Podeu llegir l' article a lanacion.com |


Altres articles de Tonucci, podeu consultar aquí

També podeu mirar el video sobre la seva forma de veure la ciutat dels nens:


Gràcies a Bea