Conferència de Zigmunt Bauman: L' educació en un món de diàspores

Els Debats d' educació, iniciativa de la Fundació Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya per afavorir el debat social sobre el futur de la Educació ha organitzat una conferència amb el sociòleg Zigmunt Bauman, " L' educació en un món de diàspores".


Zygmunt Bauman és sens dubte un dels pensadors europeus amb una obra més extensa i original.Va néixer l'any 1925 a Poznan (Polònia). Va ensenyar sociologia a la Universitat de Varsòvia entre 1954 i 1968, any que va perdre, en una purga antisemita, la plaça de professor i va emigrar a Israel. D'ençà del 1971 viu a Anglaterra, on va ser professor de la Universitat de Leeds fins que es va retirar el 1990.

La seva obra se centra en temes com les classes socials, el socialisme, el pas de la modernitat a la postmodernitat, la globalització i la nova pobresa.

És autor de conceptes com modernitat líquida o amor líquid, que fan referència a l'evaporació dels vincles tradicionals i que s'han incorporat al cabal del llenguatge cultural del segle XXI.

Entre els seus darrers llibres cal destacar Els reptes de l'educació en la modernitat líquida i Temps líquids. Viure en una època d'incertesa.

Resum:

La vida líquida moderna, a diferència de la cultura de l'era de la creació de les nacions, no té «gent» per a «educar». En lloc d'això, té clients per a seduir. I, a diferència de la seva predecessora «sòlida moderna», ja no es vol esforçar per deixar -al final però com més aviat millor- de treballar. La seva tasca ara és aconseguir que la seva pròpia supervivència sigui permanent, per mitjà de distribuir temporalment tots els aspectes de la vida dels seus antics protegits, ara rebatejats com a clients.

Actualment, la població de gairebé tots els països és una col·lecció de diàspores. Els habitants de gairebé totes les ciutats d'una mida considerable són avui un conglomerat d'enclavaments ètnics, religiosos i d'estil de vida, en els quals la línia que divideix els «interns» i els «externs» és una qüestió molt renyida.

En aquest context, el canvi generacional ha canviat. Per norma, els nens entren en un món dràsticament diferent del món en què els seus pares es van formar i que van aprendre a entendre com a estàndard de la «normalitat».