Estic seguint dia a dia, tots els post que s´escriuen sobre la lluita que l´
IES Antonio Domínguez està portant a terme l´alumnat i el professorat del barri de les
3000 vivendes de Sevilla.
Estan lluitant per demanar el Batxillerat que durant 28 anys han estat fent i que l´Administració ha decidit suprimir.
És important recolzar aquesta causa, perquè és una lluita contra la injusticia, la injusticia d´ un barri pobre, la injusticia d´un alumnat que vol estudiar Batxillerat en el seu centre, amb un professorat que confia en ells, un professorat que s´entrega a la seva tasca docent amb un compromís humà i social envejable.
En el blogs
Iguales en las tres mil,
efervescente2H,
comunicación audiovisual podeu llegir més informació.
Em recorda una lluita semblant, la d´un
Institut de Badalona durant el curs 1997-98, lluitava per a que no es convertís un un centre guetto i poder oferir una educació secundària obligatoria que oferir noves oportunitats als joves de Sant Roc, un barri marginal al voltant de Barcelona.
Va ser un treball intens, amb molta força el que va protagonitzar el claustre de professorat, van tenir molts recolzaments però malauradament l´Adminstració ens va donar l´esquena amb l´argument demàgogic- de la llibertat d´elecció de les famílies- .Ara una de les recomanacions per a garantir la integració i la cohesió social de la població nouvinguda es que no es formin centres " guettos".
Un comentari que m´ha agradat molt ha estat el del director de l´IES Antonio Domínguez Ortiz, Juan Valencia, va declarar en una entrevista:
- Mi medalla de bronce es que un chaval del barrio haga el
bachillerato. Si llega a la universidad, la medalla es de oro
En aquesta época en que tothom busca medallas que posar-se no deixa de ser poètic i romàntic que la gratificació d´aquest director sigui aquesta!!.
Poseu mirar aquest video que ha fet un alumne de 1r. Batxillerat:
